El Consell General reconeix oficialment el català a Catalunya Nord

La 'Carta del català' el reconeix legalment com a llengua del departament dels Pirineus Orientals

(Vist a Vilaweb.cat el 4-2-2008)

El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord. La Carta, aprovada el 10 de desembre, ha passat pràcticament inadvertida fins que el butlletí del Consell no ha arribat a les cases i n'ha informat a bastament. Pel vice-president, Marcel Mateu, la Carta no va contra l'article 2 de la constitució francesa, ans és un acte de normalitat. Les entitats catalanistes no dubten a qualificar-la de fet històric.

La Carta del català reconeix oficialment el català com a llengua del departament i accepta l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). També compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana (i de la cultura), a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a obrir classes bilingües i a signar acords amb les altres administracions perquè també ho facin.

Mateu ho considera un acte de normalitat, que determina punt per punt les iniciatives que ja es porten a terme i les que volen tirar endavant. A tall d'exemple, diu que ja és possible d'adreçar-se en català a alguns funcionaris del consell, que s'han retolat en català totes les carreteres departamentals i que la biblioteca del Consell, que nodreix una vuitantena de biblioteques locals, disposarà aviat d'un fons en català.

La Carta es va aprovar amb vint vots favorables, cap de contrari i sis abstencions, el 10 de desembre de 2007. Si ha passat desapercebuda fins ara és, segons Mateu, perquè l'assemblea del 10 de desembre va aprovar moltes disposicions que van acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació francesos.

Respectuosos amb la constitució

Per Mateu, la Carta no contradiu la constitució francesa, que deixa ben clar que la llengua de la república és el francès. Al preàmbul ja s'explica que la promoció del català no va en detriment del francès ni de la unitat estatal, ans es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans; també en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), que l'estat francès no ha ratificat. El Consell, que n'és conscient, ho critica i defensa que les col·lectivitats territorials haurien de protegir el català, bo i afavorint-ne l'estudi i l'ús, com a patrimoni cultural que és.

El Consell, que únicament té competències en carreteres, en assistència social i escoles, ha aprovat la carta perquè és important: 'Moltes relacions econòmiques van lligades a la llengua ,i promoure-la és important per a desenvolupar el país. No fer-ho seria una bestiesa.'

Un precedent jurídic de primer ordre

El director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, diu que és una llei històrica que salvaguardarà el patrimoni lingüísitic català, i comenta que redacta una carta adreçada al president del consell, el socialista Christian Bourquin, per felicitar-lo. Veu la retolació de les carreteres departamentals en català com un primer auguri d'un canvi en l'hostilitat històrica de l'administració francesa envers la llengua.

Menys eufòric és el president de l'associació Arrels, Pere Manzanares, per qui la carta no deixa de ser una declaració d'intencions, si bé reconeix que és la primera volta que una entitat oficial legalitza el català. Com que el Consell té poques competències, la incidència pública de la Carta serà limitada, diu, però no deixa de ser un precedent molt important per al futur de la llengua.

Electoralisme

Le Bihan creu que la carta és una conseqüència lògica de l'augment del sentiment de catalanitat que viuen els ciutadans, propiciat sobretot per la intensificació dels intercanvis comercials amb les comarques de l'altra banda de l'Albera.

Manzanares hi veu un deix d'electoralisme, just quan la batllia de Perpinyà deté la capitalitat de la cultura catalana i hi ha una convocatòria electoral el mes de març vinent. El vice-president del consell desestima aquesta insinuació, perquè, diu, fa anys que impulsen polítiques en favor del català, sense cap marc legal que els emparés.

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (VI)

La vaga del 14 F ha sigut tot un èxit de participació !  Ara només falta veure si els polítics estan a l'alçada i saben rectificar.

La vaga

Els professors que s'han manifestat pel centre de Barcelona han cridat al conseller d'Educació, "Maragall a P3". Els mestres manifestants, en total, 50.000 segons la Guàrdia Urbana i 60.000 segons els sindicats convocants s'han passejat pels carrers del centre de la capital catalana, amb crits de dimissió contra el conseller Ernest Maragall, i pancartes amb lemes com "partits d'esquerres amb polítiques de dretes" o "Maragall si vens a l'escola t'ensenyarem a negociar". A la manifestació, també hi havien molts estudiants que sense poder fer classe -a causa de que la gran majoria de professors secundaven la vaga- han decidit sumar-se en contra la privatització de les universitats, amb diferents pancartes. Segons CCOO, un 90% del professorat del sector públic fet cas a la convocatòria de vaga, motiu pel qual, moltes escoles tenien les aules pràcticament buides.

Participació

Els sindicats destaquen, en canvi, que a les escoles d'infantil i de primària hi ha un 90% de seguiment.

La conselleria quantifica el seguiment de la vaga en un 52%  (63% a la primària i 39% a secundària).  El govern ha calculat el seguiment analitzant un 75% dels centres on s'havia convocat la vaga i ha dit que només el 18% feien un seguiment total de la vaga.  Quina barra té el govern que només diuen que el 18% han fet un seguiment total o sigui superior al 90%, però no diuen quin tant per cent ha fet un seguiment massiu (superior al 60%) !

Serveis mínims

Els pares evidentment alguns s'han emprenyat perquè no sabien què fer amb la canalla i d'altres han entès el problema.

Tot i així el govern del Tripartit 2.0 que s'ha estrenat en aquest tipus de vagues s'ha ben lluit, ja que ha manat que els serveis mínims fossin desmesurats comparant amb les altres vagues d'educació que s'han fet els últims 30 anys. Mai s'havia demanat un professor per a cada 4 aules a primària, normalment només es demanava el director del centre i algú més. I a les llars d'infants s'ha manat que un 25% dels mestres treballessin.

I després tenen la barra da dir que la vaga no ha sigut massiva ! Si són ells qui han manat que molts professors fessin serveis mínims ! 

 

Articles consultats:

Vilaweb: Els sindicats no descarten més mobilitzacions si Educació no retira el document de bases.

Vilaweb: Dotze signants del Pacte Nacional per a l'Educació demanen que Maragall els rebi en deu dies 

E-noticies: Crits de Maragall a P-3 a la vaga

[@more@]

Desactiva els comentaris

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (V)

El conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, ha dit, en una entrevista amb VilaWeb TV, que la vaga de demà convocada pels sindicats USTEC, CCOO, ASPEPC, FETE-UGT i CGT és una reacció de protesta excessiva a la publicació del document de base per a la futura llei d'educació. Maragall diu que el document permet el debat entre la comunitat educativa, però els sindicats el critiquen perquè pensen que obre la porta a la privatització dels centres. La Generalitat ja ha dictat serveis mínims per a demà.

Els serveis mínims estableixen que als centres d'infantil i de primària hi haurà d'haver un membre de l'equip directiu i un mestre per a cada quatre grups; als instituts de secundària, un membre de l'equip directiu i a les llars d'infants, un 25% del personal del centre. Els sindicats convocants de la vaga consideren abusius els serveis mínims i els recorreran. També pensen a emprendre accions legals contra la consellera de Treball, Mar Serna, perquè l'acusen de forçar una situació de risc, fent creure als pares que hi haurà professors a les aules perquè hi puguin portar els infants. En aquest sentit, els sindicats recomanen els pares a no portar-los a l'escola, perquè no hi haurà prou personal per atendre'ls als centres.

Els sindicats protesten contra el document de bases de la llei catalana d'educació. Segons els convocants, aquest document que impulsa el Departament d'Educació obre la porta a la privatització dels centres, aposta per una gestió empresarial dels centres i empobreix les condicions laborals dels docents.
 

Article de Vilaweb.cat

[@more@]

Desactiva els comentaris

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (IV)

Aquestes són les reflexions d'un professor ha escrit sobre la vaga. És interessant veure com el professor, d'ideologia propera al PSC, consulta al sindicat UGT (proper també al PSC però a favor de la vaga) i al final decideix anar a la vaga.   

 

Vist a PetitLleure.org

(http://www.petitlleure.org/bloc/2008/02/06/6-motius-clars-per-anar-a-la-vaga/): 

Fins ara no m’havia possicionat molt fermanent a la vaga. Però els fets que m’han succeït avui han provocat la meva beligerància sobre el tema. Aquest matí tenia claustre de professors, i la directora amb l’excusa per veure si havíem de venir els nens o no ha demanat davant de tothom un a un qui volia anar a vaga. Ho he trobat jo, una mica de violència fer-ho d’aquesta forma. Així ho he fet constar, ja que crec que és un dret individual i que ningú n’ha de fer res.

Finalment un per un ho anat dient. Jo m’he negat a respondre, i he enviat una excusa dient que li diria demà. Més d’algun del claustre m’ha demanat que ho havia de fer públic. Jo m’he tancat. Per defensar aquesta postura de llibertat. La directora en aquest cas, ha sortit a socorrem dient que estava amb el meu dret.

A la tarda he tingut la fortuna de poder conversar amb els companys de la Fete-UGT on hi havia la Dolors Bassa (La veritat que he trobat una persona molt humana espero que aquest nou càrrec dintre la UGT segueixi amb línia del seu discurs social). On m’han aclarat diverses idees que no tenia clara. Aquí us dic el que penso actualment.

1.-S’ha d’anar a la vaga perquè Sí que hem de defensar que el director pugui triar alguns personal per tal de complir el seu projecte. Però un 40% tal que proposa el departament és excessiu.  Una cosa és l’escola pública i l’altre la concertada. Fer mixtos pot provocar un entrepà incoherent  en el sistema educatiu.

2.-Autonomia SíPerò no ha de ser una autonomia comparativa entre centres. Que busqui el elitisme. Sinó una autonomia de gestió a partir del context en que es trobin.

3.-Autoritat del Director Sí, però no totes les funcions. L’escola ha de ser portada de forma democràtica. Sinó com es poden portar projectes de centres. Dictats pel director? aquí hi ha la incoherència de les bases. Però si que el director amb inspecció han de lluitar per l’absentisme i per les conductes disruptives dels alumnes.

4.-La culpa la tenen els mestres! com qualsevol sistema evidentment que en tenen part de la culpa. Però tota no! en les bases sembla que la culpa que falli el sistema és per culpa del professorat. Hi ha d’altres factors. Perquè a Catalunya tenim la financiació d’educació inferior d’Europa! perquè no s’aplica el pacte nacional d’educació. I es dóna ja el 6% del PIB com toca.

5.-Les Bases curiosament són abstretes del PSC, ERC, ICV  tots tres partits es consideren progressistes i d’esquerres. Aquí no hi ha pacte sociovergent. Aquí hi ha una política d’esquerres que és de dretes. Aquí hi ha una incoherència total del tripartit. Com la poden defensar? Hem d’anar la vaga perquè totes les forces polítiques han d’anar unides per què l’educació és cosa de tots.

6.-L’equip directius han de ser professional de dintre la mateixa comunitat. Amb elecció democràtica per tal que puguin fer un projecte comú entre tots. Però el que no potser és que hi ha gestores privades on el funcionariat públic sigui els seus recursos

[@more@]

Desactiva els comentaris

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (III)

Fa dues setmanes vaig anar a escoltar als sindicats del sector de l'ensenyament, explicaven per què deien no a la nova Llei d'educació catalana.

La situació és aquesta:

ANTECEDENTS

  • Fa pocs anys es va aprovar el Pla Nacional per l'Educació (PNE) que venia a ser un pacte entre polítics, sindicats i associacions de pares, per tal de solucionar les diferències entre centres públics i concertats (els centres concertats són centres privats que reben diners públics, per tant cobren per partida doble, dels pares i del govern).
  • Un dels punts del PNE va ser augmentar el pressupost al 6% del PIB tal com es fa a la resta d'Europa.
  • EL PNE només els van signar uns quants sindicats, els demés no ho veien gaire clar.
  • L'any passat des de Madrid van dictar un Decret que obligava una hora més de castellà.
  • L'any passat també va entrar en funcionament la 6a hora a primària.

ACTUALITAT

  • Tot el que es va dir en PNE no s'ha aplicat encara per falta de voluntat política. I del 6% del PIB res de res.
  • El govern català no va fer res per evitar el Decret de la 3a hora de castellà. I per evitar problemes amb la societat, ara els centres poden decidir si volen fer les classes en castellà o en català.
  • Els informes internacionals d'educació, delaten una davallada important a Catalunya. Els nens/en surten mal preparats.
  • El conseller d'educació ha presentat la Llei Catalana d'Educació sense consultar-ho amb ningú, ni als partits polítics del govern, ni a la oposició, ni als sindicats.  

QUÈ DIU LA LLEI CATALANA D'EDUCACIÓ

  • Parla de com organitzar i estructurar els centres públics.
  • Responsabilitza el professorat del fracàs escolar.
  • Dóna més poder a la direcció dels centres.
    • Tindran responsabilitats pròpies d'un empresari.
    • Podran ser gestionats per entitats privades o municipis
    • Estratifica i jerarquitza les funcions. Ja no té sentit la gestió democràtica que hi havia fins ara.
    • Permet que puguin seleccionar el professorat amb uns criteris propis i amb unes condicions laborals diferents en cada cas.
    • Cada centre podrà decidir sobre què vol ensenyar més i què vol ensenyar menys.
  • Els professors cobraran un sou variable en funció d'una avaluació de l'administració i de les direccions.
  • Les aportacions als centres també anirà en funció d'uns criteris d'avaluació de l'administració.
  • Consolida l'externalització dels serveis escolars i permet que busquin finançament privat
  • Pel tema de la immigració preveu la creació de centres d'acollida on els nou-vinguts hi estiguin un període llarg abans no vagin a les aules normals.

LES CRÍTIQUES DELS SINDICATS I ASSOCIACIONS DE PARES I ESTUDIANTS

  • Aquesta llei no soluciona els problemes. L'administració se'ls treu de sobre i els passa a les direccions.
  • No hi ha referències a un augment de pressupost, tal com es deia que feia falta en el PNE.
  • No parla de fer més públics els centres concertats, sinó de fer més privats els centres públics.
  • Augmenten les diferències entre centres públics, els centres en barris menys conflictius tindran menys problemes per treure bona nota i per tant rebran més diners.  
  • Augmenten les diferències laborals entre professors, les condicions laborals dels professors estan en mans de les direccions.
  • Augmenten les diferències socials. Tal com ha passat a Anglaterra, on tenen el mateix sistema, els nens en barris més pobres reben pitjor educació, tenen centres més detariorats i amb professors menys motivats. 
  • El català serà una decisió del centre, la direcció del centre podrà decidir fins a quin punt dóna importància al català dins del seu currículum educatiu i en quin grau el demana als professors que contracta.
  • Els centres tindran una direcció condicionada per interessos privats o polítics.
  • Els centres d'acollida per períodes llargs, augmentaran la sensació de guetos als immigrants.

ESTAT DE LA VAGA

  • A favor de la vaga: els síndicats USTEC- STEs, CCOO, ASPEC- SPS, FETE- UGT i CGT; els sindicats d'estudiants com AJEC, AEP, i Estudiants en Acció.
  • A favor de la nova llei: El PSC,  els directius de secundària, primària i el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

ENLLAÇOS:

[@more@]

Desactiva els comentaris

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (II)

Els mitjans de comunicació intenten amagar-ho en temps d'eleccions, però  l'educació no es pot deixar en mans dels interessos polítics o empressarials.

Per si encara no sabeu de què va tot això, el sindicat CSI-CSIF ho diu així  de clar:

NO a la privatització de l’ensenyament públic.

NO a la gestió ni a l’organització empresarial dels centres públics.

NO a la municipalització de l’ensenyament.

NO a un ensenyament públic subsidiari del concertat.

NO a l’avaluació externa, subjectiva i punitiva del professorat.

NO a la contractació directa del professorat des dels centres.

NO a l’establiment indiscriminat de perfils professionals en els centres.

NO a la creació de nous cossos docents que suposin pèrdua de drets per als nous ensenyants.

NO a la desregularització de les condicions laborals del professorat.

NO a l’externalització dels serveis escolars.

Per l’ensenyament públic i pel seu professorat, diem NO.

A l’ensenyament, més professionalitat i menys política.

[@more@]

Desactiva els comentaris

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (I)

Tots els sindicats de l'ensenyament han protestat contra aquesta llei que pretén fer funcionar l'educació pública com si fossin centres privats. On cada centre compateix per aconseguir més subvencions de la generalitat. On evidentment els barris més rics aconseguiran més punts que els barris pobres i aconseguiran més subvencions. Aquest és el model implantat a Anglaterra, un model on educació ha aconseguit reduir despeses a costa d'una fractura social i escoles amb greus problemes.

Díptic explicatiu: http://www.sindicat.net/vaga/diptic.pdf

Declaracions:

  • Els punts presents al Pacte Nacional per l'Educació que van signar la majoria dels sindicats no hi són al document de bases de la futura llei. "Han desaparegut i això ha estat una gran deslleialtat", afirma la portaveu de CC.OO,
  • La futura llei representa un model d'educació neoliberal que tractarà les escoles "com a empreses", ha remarcat David Medina, de FETE-UGT
  • "ni és de país ni és de progrés" i denuncien que no s'hagi negociat amb ells sota l'excusa que ja havien signat el pacte nacional. "El que hi ha al darrera és una pura i ximple privatització", ha explicat Xavier Massó, del sindicat de Secundària ASPEC-SPS.
  • Amb l'excusa d'oferir una oferta més adient al seu entorn socials les escoles requeriran una "direcció empresarial" i en les escoles realment públiques quedaran els sectors més desfavorits. A més, "els directors dels centres podran exercir una direcció jeràrquica i autoritària", assegura Emili Cortavitarte, de CGT.
  • "És també una crida a tota la ciutadania", ha destacat Rosa Cañadell d'USTEC-STEs" perquè s'està trencant un model de cohesió social.
  • El Sindicat d'Estudiants també s'ha afegit a la jornada de vaga al·legant que es tracta d'una llei racista que "culpa als alumnes immigrants del fracàs escolar". Per a l'organització estudiantil, s'estan col·locant les bases per una triple xarxa educativa: els centres concertats, els centres públics de gestió privada i els centres públics que es convertiran en guetos.

Llegeix més: http://www.lamalla.net[@more@]

Desactiva els comentaris

Resum del mes de gener 2008

L'any 2007

El primer article de l'any ha sigut la publicació de l'Estudi d'opinió ciutadana del desembre 2007, no gaire diferent de l'anterior. Segons l'estudi, la gent creu que l'accés a l'habitatge i la manca d'infraestructures són els problemes més grans que té Catalunya.

Tot i així la gent continua pensant que el PSC és partit polític que pot donar solucionar a aquests problemes. És curiós perquè aquests problemes s'han accentuat des de que són al poder.

De fet  la política del país de l'any passat, 2007, es pot resumir amb 8 línies. La primera és "Govern: caos ordinat".

Reflexions

Durant les vacances de Nadal he tingut temps per a reflexionar i adonar-me que els partits polítics tal com funcionen ara tenen molt en comú amb les sectes,  les màfies i el feixisme.

També he reflexionat sobre la globalització.  L'economia tal com la coneixem ara és ineficient i que no podem continuar així per sempre. Sigui com sigui ens cal un sistema econòmic que reparteixi millor la riquesa, un sistema que entengui el món de forma global sí, però de forma solidaria, que es pensi menys en l'economia del país i més en l'economia del món.

En el nou sistema segurament no tothom tindrà feina tota la vida. Potser ens tocarà treballar menys però millor. Viure més gaudir i menys per a acumular riqueses que un cop morts no ens serviran per a res.

Infraestructures

La principal queixa de la gent són per la ministra de Foment i les seves vergonyes. Com poden dir que a Catalunya és on s'inverteix més de l'Estat quan ni tant sols s'arriba a començar un 39% de les obres pressupostades ?

Educació

Però si les infraestructures ens estant hipotecant el present, l'ensenyament ens hipotecarà el futur. En aquesta línia el conseller Maragall (PSC) que "privatitzarà" l'escola pública, mentre el PP entra en campanya electoral i diu que el que ens cal és separar les escoles segons l'idioma. Entre uns i altres ens volen enfonsar el sistema educatiu.

I sobre el tema del català a les universitats, a Nació Digital.cat he trobat aquest interessant article sobre què passa quan als estudiants que venen d'ERASMUS a les universitat catalanes se'ls diu que han de parlar català.

Ajuntaments saltant-se les regles

I és que a l'escola no és l'únic lloc on es tendeix a maltractar el català. La CUP de Mataró ha denunciat que l'ajuntament fa un ús il·legal dels impresos bilingües.

Parlant d'ajuntaments el de Sabadell és un cas especial, allà tothom coneix que és l'estil Bustos. Un alcalde, socialista, que mana amb un estil peculiar. La policia de Sabadell ha estat denunciada per maltractaments i tortures a un jove, i ara al cap de 2 anys i uns mesos els jutges han desestimat la denúncia del jove torturat, d'una manera sospitosa.

[@more@]

Desactiva els comentaris

L’auca de la vaga contra la nova Llei d’educació catalana

Auca del sindicat USTEC-STEs (Sindicat.net):

auca de la vaga contra la nova llei catalana de l'educació  

[@more@]

Desactiva els comentaris

L’estil Bustos a l’ajuntament de Sabadell

A Sabadell hi ha un alcalde socialista que mana amb un estil peculiar. La policia de Sabadell ha estat denunciada per maltractaments i tortures a un jove, i ara al cap de 2 anys i uns mesos els jutges han desestimat la denúncia del jove torturat, d'una manera sospitosa.

Vist al Racó Català

Fa 2 anys i 9 mesos que un jove de Sabadell va ser detingut, electrocutat i colpejat per la policia sabadellenca quan enganxava adhesius contra l'alcalde de la ciutat, Manuel Bustos, i posteriorment dut a la comissaria on la família el recolliria forces hores després; una família que aleshores posava una denúncia contra l'actuació policial, on a part de la detenció violenta i amb força excessiva hi sumava les amenaces i insults que el jove havia patit a comissaria durant diverses hores.

Ara, i un cop tot estava llest per a l'inici del judici, amb la part denunciant, l'acusat i els testimonis que havien presenciat els fets, la titular del jutjat d'Instrucció núm 2 de Sabadell ha decidit suspendre el judici perquè al seu parer "li sembla" que els fets ja han prescrit (els delictes prescriuren abans dels tres anys ?). Encara és més sorprenent la decisió si tenim en compte que cap de les parts no ho havia demanat. A les converses prèvies, a més a més, va insistir a la família demandant per a que fessin la seva declaració en castellà -quelcom que no van acceptar- i va tractar de deixar sense declarar algun dels testimonis de l'acusació. La família espera ara la confirmació de la decisió de la jutgessa per recórrer a l'Audiència de Barcelona i per denunciar també el comportament de la jutgessa.

Els fets: aquell 14 d'abril

Fa gairebé tres anys i en plena campanya de diverses entitats de Sabadell contra l'alcalde Manuel Bustos, es va produir un incident que va contribuir a donar encara més notorietat als mètodes que emprava (i encara empra) el consistori sabadellenc, en el que es va rebatejar com a l' "Estil Bustos". L'abril de 2005, un jove de 14 anys, que enganxava adhesius al carrer amb el lema "Estil Bustos, no Gràcies!" va ser detingut per la policia municipal de Sabadell, després d'haver-lo perseguit en moto, haver-lo agafat pel coll i haver-lo sotmès a un seguit de descàrregues elèctriques, haver-li retorçat la mà i haver-li causat ferides amb les manilles que li van posar a les mans.

Poc després aparegueren quatre dotacions més de la policia municipal, i entre tots se'l van endur a la comissaria de la ciutat, on el van estar amenaçant i insultant durant diverses hores, fins que van aparèixer el seu pare i Paco Bustos -germà de l'alcalde i aleshores regidor-, que va intentar convènce'ls -sense èxit- de que no posessin cap denúncia. El jove a més a més estava acusat de resistència i desobediència a l'autoritat, i de pintar amb esprai al carrer (!). No hi podia faltar, per acabar, la criminalització que del tema en va fer La Vanguardia, tractant el jove de ser "amigo de los batasunos" i donant per vàlides totes i cadascuna de les explicacions que el consistori feia -i ignorant els arguments de les altres parts.

Pel seu interès reproduim el text fet públic per la família sobre aquests fets.

Justícia a l'Estil Bustos

Avui, 2 anys i 9 mesos després, avui era el dia fixat per celebrar el judici contra el policia municipal acusat de detenció al jove de 14 anys DD, després de perseguir-lo per haver posat adhesius Estil Bustos, no Gràcies!.

Ens trobàvem finalment la part denunciant, l'acusat i els testimonis que havien presenciat els fets, davant la porta de la sala de vistes del jutjat d'Instrucció núm. 2 de Sabadell. Res no feia pensar que el judici no es faria, perquè els funcionaris del Jutjat  ens han preguntat primer si podríem declarar en castellà, cosa a la qual ens hem negat rotundament, tant l'acusació com els testimonis. Després, la mateixa funcionària del Jutjat d'Instrucció ens ha comunicat que potser només podrien declarar dos dels tres testimonis, per tal d'agilitar (entendre'l com fer-ho ràpid) el judici. Després d'informar-li que la nostra intenció era que declaressin els tres testimonis, ja que tots tres van presenciar els fets. La jutgessa ha fet entrar les advocades de l'acusació i de l'acusat  –l'agent de la guàrdia urbana que anava a ser jutjat d'una falta de lesions, amenaces i tracte vexatori–, i un cop a dins els ha comunicat que el judici es suspenia perquè ella mateixa, d'ofici (sense que cap de les parts ho demanés) entenia que havia prescrit. Això ens ha sorprès molt, doncs no sols hem estat citats pel propi Jutjat, sinó que al llarg d'aquests mesos hem anat presentant diversos escrits demanant “celeritat” , “pràctica de diligències” i “l'assenyalament de judici”, i la premsa s'havia fet ressò de la tramitació accidentada de la denúncia (cal recordar que el Jutjat va extraviar la denúncia i que un cop retrobada, mentre s'investigava com a delicte, va estar aturada durant molts mesos).

Davant aquests fets, a l'espera que la jutgessa acordi per escrit la prescripció dels fets delictius per tal de poder-la recórrer davant l'audiència provincial de Barcelona, quan tot sembla indicar que el respecte dels drets depenen de l'individu que els exercita o, si més no, que els intenta exercitar, és per això que presentarem una reclamació als òrgans judicials i estatals corresponents, perquè prenguin les accions oportunes en contra d'aquesta jutgessa, que no fa bé la seva feina.

Així mateix, fer palesa la manca de respecte que ha tingut aquest Jutjat tant per l'acusació com envers els testimonis, que han hagut de deixar les seves respectives ocupacions per tal d'assistir al judici.
 

[@more@]

Desactiva els comentaris